CITY FOR SALE - Tráiler [ESP SUB] from cityforsalefilm on Vimeo.
Casa teva convertida en hotel o deixar
el barri per una invasió de ‘segways’: un documental mostra les conseqüències
del turisme a Barcelona
'City for sale',
documental dirigit per la periodista Laura Álvarez, posa cara a l'emergència
habitacional provocada per la massificació turística a Barcelona. Jordi,
Carolina, Montse, Mai i Pepi són la veu de molts: assetjament, èxode veïnal i
lluita contra l'especulació. "Cal acabar amb la desregularització",
clama Álvarez.
Yeray S. Iborra
04.06.2018 - 07:56
Laura Álvarez, a una plaça del barri de Gràcia. Al fons,
terrasses plenes de turistes | Sònia Calvó Laura Álvarez, a una plaça del barri
de Gràcia. Al fons, terrasses plenes de turistes | Sònia Calvó
Jordi accedeix a casa seva –l’última a la finca amb ús
residencial– a través del portal d’un hotel; Carolina va haver de deixar la
seva propietat al nucli antic assetjada per la invasió de segways i botigues de
souvenirs; Montse viu una batalla diària contra el mobbing, ja que les
immobiliàries volen treure profit del seu pis; i Mai i Pepi lluiten perquè el
turisme de borratxera no destrossi el seu entorn.
Són només quatre històries de les milers que tenen com a
denominador comú la emergència habitacional que viu Barcelona, provocada en
gran part pel turisme de masses i l’especulació amb els habitatges. Aquesta és
la tesi del documental independent City for sale: la ciutat està a la venda.
Jordi, Carolina, Montse, Mai i Pepi exemplifiquen el
patiment veïnal que les visites descontrolades a la capital catalana provoquen
però també les lluites per la preservació del dret a viure on un sempre ho ha
fet. A conservar la seva identitat. I és que l’expulsió dels barris a les que
molts veïns es veuen abocats no només es produeix per desnonament hipotecari o
per una pujada del lloguer, també es dóna per circumstàncies molt més mundanes
i que van de la mà de la pressió turística.
No poder prendre un cafè a una terrassa. No trobar llocs on
comprar bàsics d’ús quotidià. La transformació dels barris pel turisme és lenta
però voraç i ens interpel·la a tots. Així ho va entendre la periodista Laura
Álvarez, quan a la fi de 2015 va començar a assistir a les reunions del
col·lectiu Gràcia, cap on vas? i més tard a les trobades de l’Assemblea de
Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).
“El drama de les hipoteques, els lloguers… Tot té el mateix
problema comú: la desregularització del mercat de l’habitatge, que ens afecta a
tots. La manca de regulació dels preus fa que la bombolla exploti per diferents
llocs. S’ha d’acabar amb aquesta”, destaca Álvarez, asseguda a la terrassa
d’una de les places poc concorregudes de Gràcia (seu barri actualment, tot i
que ella va néixer a Badalona). Darrere seu, un turista gaudeix d’una gran
gerra de cervesa; sota la taula corre una etiqueta fluorescent de les que posen
a les maletes dels aeroports.
“Un cop has expulsat 40 famílies d’una finca i has muntat un
hotel, tel menges fins que l’hotel decideixi tancar. I amb elles estan fora
tots els comerços, escoles i altres”, diu la periodista.
Álvarez, que porta més de deu anys dedicant-se a
l’audiovisual, ha emprat els dos últims a tirar endavant City for sale, que
encara la recta final amb una campanya de micromecenatge, després que la
periodista hagi invertit la major part dels recursos de la producció –l’equip
tècnic el formen una desena de persones– de la seva butxaca. No es lamenta per
això, encara que tirar endavant un documental no és fàcil. “Calia explicar
aquestes històries”.
Les històries són precisament el motor del llarg. El
documental se centra en esquivar el ball de xifres. I prioritza mostrar la
complexitat del drama habitacional en primera persona, amb rostre humà. Per
això, coneixem en profunditat a Jordi, Carolina, Montse, Mai i Pepi, i només al
final hi ha alguna cita de responsables polítics com l’ex president del Govern,
Mariano Rajoy o l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. “Arran de començar a
implicar-me en assemblees de barri em vaig adonar, com a professional de
l’audiovisual, que es necessitaven eines de comprensió sobre la crisi de
l’habitatge i el turisme, més enllà de polítics i dades; això no arriba a la
gent, no remou consciències, no crea impacte. Nosaltres hem volgut fer alguna
cosa perquè la gent ho miri i digui: aquest podria ser jo”.
Si bé el documental no enumera receptes de recuperació de la
situació actual, la seva directora sí que té algunes coses clares: cal tenir
consciència individual sobre l’emergència habitacional, mobilitzar-des dels
moviments socials de la ciutat i regularitzar el mercat del lloguer (des de
cada ens competencial). Per aquest ordre. City for sale explora les dues
primeres fases, i com els protagonistes s’empoderen en les seves vivències.
“Aquest documental fuig del victimisme”, insisteix Álvarez.
La documentalista ha viscut i treballat fora de Barcelona i,
malgrat que reconeix el problema de la capital catalana com un mal de la
globalització, destaca que no totes les capitals estan afectades igual.
“Barcelona no és com Londres o Nova York, on hi ha business. Qui té interès a
comprar aquí ho té exclusivament per fer diners amb el turisme. I això és
demolidor per als veïns”.
La realitat, el cas de Barcelona és cruent: 18.000 veïns han
marxat –per exemple– de Ciutat Vella en els últims deu anys. Mentre el cafè
arriba al final (Álvarez té cita amb el muntador), la periodista insisteix en
la importància de dotar de més autonomia als consistoris locals. “A París i
Berlín, ciutats molt gentrificades però amb molt més habitatge social que a
Barcelona, els ajuntaments tenen competències. Barcelona no té competència per
fer res vinculant en matèria d’habitatge. En altres ciutats es prenen els
consistoris, seriosament. Aquí a Espanya tot penja d’una administració, que per
desgràcia no té sensibilitat social”, conclou la documentalista. Fins que això
no passi, cal confiar en la força de les històries.
Sem comentários:
Enviar um comentário