quarta-feira, 6 de junho de 2018

'City for sale', documental dirigit per la periodista Laura Álvarez, posa cara a l'emergència habitacional provocada per la massificació turística a Barcelona.


CITY FOR SALE - Tráiler [ESP SUB] from cityforsalefilm on Vimeo.

Casa teva convertida en hotel o deixar el barri per una invasió de ‘segways’: un documental mostra les conseqüències del turisme a Barcelona

'City for sale', documental dirigit per la periodista Laura Álvarez, posa cara a l'emergència habitacional provocada per la massificació turística a Barcelona. Jordi, Carolina, Montse, Mai i Pepi són la veu de molts: assetjament, èxode veïnal i lluita contra l'especulació. "Cal acabar amb la desregularització", clama Álvarez.
Yeray S. Iborra
04.06.2018 - 07:56

Laura Álvarez, a una plaça del barri de Gràcia. Al fons, terrasses plenes de turistes | Sònia Calvó Laura Álvarez, a una plaça del barri de Gràcia. Al fons, terrasses plenes de turistes | Sònia Calvó
Jordi accedeix a casa seva –l’última a la finca amb ús residencial– a través del portal d’un hotel; Carolina va haver de deixar la seva propietat al nucli antic assetjada per la invasió de segways i botigues de souvenirs; Montse viu una batalla diària contra el mobbing, ja que les immobiliàries volen treure profit del seu pis; i Mai i Pepi lluiten perquè el turisme de borratxera no destrossi el seu entorn.

Són només quatre històries de les milers que tenen com a denominador comú la emergència habitacional que viu Barcelona, ​​provocada en gran part pel turisme de masses i l’especulació amb els habitatges. Aquesta és la tesi del documental independent City for sale: la ciutat està a la venda.

Jordi, Carolina, Montse, Mai i Pepi exemplifiquen el patiment veïnal que les visites descontrolades a la capital catalana provoquen però també les lluites per la preservació del dret a viure on un sempre ho ha fet. A conservar la seva identitat. I és que l’expulsió dels barris a les que molts veïns es veuen abocats no només es produeix per desnonament hipotecari o per una pujada del lloguer, també es dóna per circumstàncies molt més mundanes i que van de la mà de la pressió turística.

No poder prendre un cafè a una terrassa. No trobar llocs on comprar bàsics d’ús quotidià. La transformació dels barris pel turisme és lenta però voraç i ens interpel·la a tots. Així ho va entendre la periodista Laura Álvarez, quan a la fi de 2015 va començar a assistir a les reunions del col·lectiu Gràcia, cap on vas? i més tard a les trobades de l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS).

“El drama de les hipoteques, els lloguers… Tot té el mateix problema comú: la desregularització del mercat de l’habitatge, que ens afecta a tots. La manca de regulació dels preus fa que la bombolla exploti per diferents llocs. S’ha d’acabar amb aquesta”, destaca Álvarez, asseguda a la terrassa d’una de les places poc concorregudes de Gràcia (seu barri actualment, tot i que ella va néixer a Badalona). Darrere seu, un turista gaudeix d’una gran gerra de cervesa; sota la taula corre una etiqueta fluorescent de les que posen a les maletes dels aeroports.

“Un cop has expulsat 40 famílies d’una finca i has muntat un hotel, tel menges fins que l’hotel decideixi tancar. I amb elles estan fora tots els comerços, escoles i altres”, diu la periodista.

Álvarez, que porta més de deu anys dedicant-se a l’audiovisual, ha emprat els dos últims a tirar endavant City for sale, que encara la recta final amb una campanya de micromecenatge, després que la periodista hagi invertit la major part dels recursos de la producció –l’equip tècnic el formen una desena de persones– de la seva butxaca. No es lamenta per això, encara que tirar endavant un documental no és fàcil. “Calia explicar aquestes històries”.

Les històries són precisament el motor del llarg. El documental se centra en esquivar el ball de xifres. I prioritza mostrar la complexitat del drama habitacional en primera persona, amb rostre humà. Per això, coneixem en profunditat a Jordi, Carolina, Montse, Mai i Pepi, i només al final hi ha alguna cita de responsables polítics com l’ex president del Govern, Mariano Rajoy o l’alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau. “Arran de començar a implicar-me en assemblees de barri em vaig adonar, com a professional de l’audiovisual, que es necessitaven eines de comprensió sobre la crisi de l’habitatge i el turisme, més enllà de polítics i dades; això no arriba a la gent, no remou consciències, no crea impacte. Nosaltres hem volgut fer alguna cosa perquè la gent ho miri i digui: aquest podria ser jo”.

Si bé el documental no enumera receptes de recuperació de la situació actual, la seva directora sí que té algunes coses clares: cal tenir consciència individual sobre l’emergència habitacional, mobilitzar-des dels moviments socials de la ciutat i regularitzar el mercat del lloguer (des de cada ens competencial). Per aquest ordre. City for sale explora les dues primeres fases, i com els protagonistes s’empoderen en les seves vivències. “Aquest documental fuig del victimisme”, insisteix Álvarez.

La documentalista ha viscut i treballat fora de Barcelona i, malgrat que reconeix el problema de la capital catalana com un mal de la globalització, destaca que no totes les capitals estan afectades igual. “Barcelona no és com Londres o Nova York, on hi ha business. Qui té interès a comprar aquí ho té exclusivament per fer diners amb el turisme. I això és demolidor per als veïns”.


La realitat, el cas de Barcelona és cruent: 18.000 veïns han marxat –per exemple– de Ciutat Vella en els últims deu anys. Mentre el cafè arriba al final (Álvarez té cita amb el muntador), la periodista insisteix en la importància de dotar de més autonomia als consistoris locals. “A París i Berlín, ciutats molt gentrificades però amb molt més habitatge social que a Barcelona, els ajuntaments tenen competències. Barcelona no té competència per fer res vinculant en matèria d’habitatge. En altres ciutats es prenen els consistoris, seriosament. Aquí a Espanya tot penja d’una administració, que per desgràcia no té sensibilitat social”, conclou la documentalista. Fins que això no passi, cal confiar en la força de les històries.


Sem comentários: